La indústria de l’aviació proclama que vol assolir les zero emissions l’any 2050. Tanmateix, les seves emissions no han parat de créixer –amb l’única excepció de la crisi de la COVID-19– perquè el trànsit aeri augmenta any rere any.

Els avions són el mitjà de transport de passatgers amb més impacte ambiental per quilòmetre recorregut. Un vol genera fins a 10 vegades més emissions de gasos d’efecte hivernacle que el mateix trajecte amb tren. Un sol vol entre l’Amèrica del Nord i Barcelona equival al 20% de les emissions anuals d’un ciutadà europeu.

A més del CO₂, els avions emeten òxids de nitrogen (NOx) i vapor d’aigua, que contribueixen a la formació d’ozó troposfèric i a la generació de deixants de condensació. Aquests deixants poden formar núvols artificials que atrapen la calor i intensifiquen l’escalfament global. Avui, l’aviació ja és responsable del 6% de l’escalfament global.

Davant d’aquest panorama, el sector de l’aviació intenta maquillar el seu impacte creixent amb campanyes de rentat verd, moltes de les quals han estat retirades per ser enganyoses. Les suposades solucions (eficiència, combustibles alternatius, compensacions d’emissions...) no frenen l’augment del trànsit aeri i contribueixen a diluir la percepció d’emergència, disfressar la inacció i eludir responsabilitats.


Els combustibles “sostenibles”

Govern i indústria defensen els anomenats combustibles d’aviació sostenibles (SAF), però la realitat és que aquests emeten tant com el querosè fòssil.Tot i que alguns SAF es produeixen a partir de residus (com oli de cuina usat), l’única manera de fabricar-los a gran escala és utilitzant cultius com la soja o la canya de sucre, procedents majoritariament de països del Sud Global, amb greus conseqüències socioambientals. Per acabar-ho d’adobar, la seva fabricació genera més emissions que el mateix querosè fòssil.


Els aeroports “verds”

També es fa rentat verd amb els aeroports. AENA, per exemple, presenta l’aeroport del Prat com a “sostenible”, obviant que l’última ampliació ha duplicat el trànsit aeri, i amb ell, les emissions. A més, no ha complert les compensacions ambientals acordades, mentre que els espais naturals i agrícoles del Delta del Llobregat s’han degradat profundament.



Considerar l’aviació un mitjà de transport sostenible és un miratge. El que realment cal és reduir urgentment el trànsit aeri i impulsar alternatives de mobilitat més saludables, eficients i accessibles per a tothom.